Que torna a ploure avui???

Quin desastre de dia! Ahir, va ser un dia estrany. Em smebla que començo a estressar-me amb que s'acaba el curs i totes les coses que haig de fer.

Tal i com havia quedat vaig anar a gravar a la Fundació Terra, amb el Manel Vilchez, que em va ensenyar un quants productes i la cuina solar. Quin paio més estrany! Però en general les imatges i l'edició han quedat prou bé, tot i que avui encara haig d'acabar-ho, i això que em vaig quedar a la uni fins les 21'30! A casa flipen!

Avui posaré la musica de fons i acabaré de mirar que estigui tot bé.

Però el pitjor de tot no és res de tot això! No! Ahir no era el millor dia per donar-me una notícia que em deprimiria. HO SENTO TONI! NO TINC GANES DE PRESENTAR! Ho faré perquè s'ha de fer i ho faré el millor que pugui, i intentaré treure'n ganes d'on sigui i faré tots els esforços i possibles perquè el resultat sigui el millor, perquè orgullosa també en soc un "rato". Però la notícia, el que es diu ilusió no me n'ha fet!

Em molesta i m'agrada al mateix temps que els meus propis companys m'hagin escollit. Però també m'agradaria saber-ne els motius. Per tocar el nas? Perquè creuen que ho puc fer bé? Perquè he sortit poc en panatalla? Perquè?

És que tinc la sensació que decepcionaré a molta gent! Ostia! Que no m'agrada que tothom jutgi els meus problemes amb les esses i altres que ja em comentat!!! Quina cara hauré de fer, eh? Quina cara posaré quan diguin.. tenia una postura rara, no? I no vull ser jo el motiu de que l'últim telenotícies surti malament!

T'haig de confesar que espero equivocar-me. I que hagi de rectificar totes aquestes paraules, però de moment és el que penso. Jo serveixo, i ho sé, i puc semblar una egocentrista, per estar darrera de la càmara. Per davant? No tinc ni imatge ni caracterísitiques vocals ni tècniques com per ser-hi! Tonta tampoc sóc, i si ho soc en alguns casos no m'agrada exposar-me a que els altres ho pensin.

Ho deixaré aquí. I si cal, ja en parlarem. O seguiré escrivint en un full en blanc que en els fons és l'únic que escolta i no pregunta. I això, escriure, ajuda en molts aspectes de la vida. Feu-me cas, perquè és la única manera de sincerar-se amb un mateix.